Cures respiratòries

Ús d'una màscara completa a casa
1. Col·loca la màscara de manera que el costat buit estigui cap a tu. Manteniu la màscara davant vostre i, a continuació, gireu-la perquè pugueu posar-hi la cara. Assegureu-vos que l'extrem més ample estigui a la part inferior, ja que és on anirà la boca. De moment, agafeu la corretja elàstica que surt dels costats de la màscara.
Hi ha diversos tipus de màscara, però totes tenen la mateixa forma bàsica i es posen de la mateixa manera.
Les màscares d'oxigen domèstiques són molt semblants a les que s'utilitzen als hospitals i altres entorns mèdics
2. Passeu la corretja sobre el vostre cap per ficar-la darrere de les orelles. Aixequeu la corretja fins que quedi darrere del vostre cap i, a continuació, baixeu-la. Mantingueu-lo a l'espai entre les orelles i el cap. És molt semblant a portar ulleres.
Normalment, la corretja es manté enganxada a la màscara i no es pot ajustar en absolut, de manera que no cal fer-hi res més.
Assegureu-vos que el tub d'oxigen de la barbeta de la màscara no estigui doblegat o enrotllat. Si és així, potser haureu de treure la màscara per endreçar-la.
3. Col·loqueu la màscara perfectament sobre el nas i la boca. Ajusteu la màscara fins que quedi còmoda contra la vostra cara. Reposarà fermament contra la teva pell. Hauria de formar un segell al voltant del nas i la boca, així que reposicioneu-lo si se sent solt o incòmode.
La màscara pot fer-vos sentir una mica càlid o atrapat. Tanmateix, ha de fer un segell hermètic tant a la boca com al nas perquè funcioni. Si encara us sent incòmode després d'utilitzar-lo durant uns dies, parleu-ne amb el vostre metge.
4. Respireu amb normalitat per assegurar-vos que la màscara funciona. Respireu i respireu profundament. Podreu sentir l'oxigen que entra pel tub. Si no rebeu prou oxigen, assegureu-vos que la màscara hagi creat un segell al voltant del nas i la boca.
Quan la màscara funcioni, també la podreu sentir xiular. Si no xiula, comproveu el dipòsit d'oxigen per assegurar-vos que estigui encès.
Mentre utilitzeu una màscara, allunyeu-vos dels cigarrets i de les flames obertes que puguin provocar un incendi.

Posar una cànula nasal
1. Agafeu les puntes davant vostre de manera que estiguin mirant cap al vostre nas. Una cànula nasal té un parell de puntes de plàstic a la seva corretja. Agafeu-vos a la corretja col·locant les mans al costat de les puntes. Gireu-lo de manera que les puntes estiguin cap amunt.
Una cànula nasal és una màscara facial parcial, de manera que no ofereix tant oxigen com una de completa. És més com un tap nasal que una màscara.
2. Introduïu les puntes a les fosses nasals. Només heu d'aixecar les puntes per lliscar-les al nas. Empènyer-los fins dins. Tanmateix, encara no estaran segurs, així que de moment, mantingueu la corretja.
Organització Mundial de la Salut
Informació i notícies de salut proporcionades per l'Organització Mundial de la Salut.
Vés a la font
Les puntes són força curtes i s'asseuen còmodament a la part davantera del nas. Normalment, el cordó és més incòmode de portar, ja que es pot fregar contra la pell si l'has de portar tot el dia.
Assegureu-vos que les puntes estiguin fins al nas. Si no ho són, no rebràs tot l'oxigen.
3. Col·loqueu el cordó per sobre de les orelles per mantenir la cànula al seu lloc. Estireu suaument el cable cap enrere darrere del cap. Reposa-ho a les orelles com ho faries amb ulleres. Assegureu-vos que el cable s'embolica al voltant de l'orella en lloc de simplement descansar-hi.
Una altra opció és moure el cordó darrere del cap, baixar-lo i lliscar les puntes al nas. A continuació, podeu embolicar el tub sobre les vostres orelles. No és tan còmode, ja que posa tensió al tub cada vegada que gires el cap.
Abans de continuar, moveu el cap d'un costat a l'altre unes quantes vegades per comprovar que la cànula sigui còmoda de portar i que s'enganxi al nas. Feu els ajustos necessaris.
4. Estireu la corredissa d'ajust del cordó per estrènyer i fixar la cànula. Busqueu un petit anell de plàstic al tub que condueix al dipòsit d'oxigen. Mou el tobogan fins a la barbeta. Estrènyera el tub perquè la cànula es mantingui al seu lloc. Quan estigueu preparat per treure'l, torneu a tirar la corredissa cap avall.
Si porteu la cànula amb el tub al darrere, el tobogan també estarà darrere vostre. Estireu-lo fins que quedi a la part posterior del vostre cap.

Ús d'una màscara en un avió
1. Estireu la màscara cap a vosaltres fins que el tub estigui completament estès. La màscara cau del sostre. Veureu un tub llarg i transparent amb una bossa i una màscara circular de colors adjunta. Agafa la màscara i mou-la suaument cap endavant. En fer-ho, estirarà el tub perquè l'aire pugui fluir a través d'ell.
Algunes màscares utilitzen un tub enrotllat. Si veieu un tub enrotllat, no heu de redreçar-lo. Mentre pugueu estirar-lo cap a vosaltres, l'aire hi fluirà.
Aquestes màscares només apareixen en cas d'emergència, així que posa't la teva tan aviat com aparegui. Mantingueu la calma i feu tot el possible per fer-ho sense malmetre-lo.
2. Feu lliscar la corretja elàstica per sobre del vostre cap per ficar-la al voltant de les orelles. La corretja està a la part posterior de la màscara. Agafeu l'extrem frontal de la màscara amb una mà i, a continuació, agafa la corretja amb l'altra. Estireu la corretja cap amunt mentre moveu la màscara cap a vosaltres. Feu lliscar el cap per la corretja i, a continuació, enganxeu-lo al voltant de les orelles.
La corretja no és ajustable, de manera que no hauràs de fer-hi res. Normalment és elàstic.
Assegureu-vos que la corretja sigui còmoda però ajustada a les orelles. Està pensat per ser com portar ulleres. La corretja ha de quedar-se a l'espai entre el cap i les orelles.
Les màscares aèries són molt semblants a les que s'utilitzen a casa i en entorns mèdics. Si alguna vegada heu vist o utilitzat una màscara d'oxigen abans, no tindreu gaires problemes per esbrinar com tractar-ne una en un avió.
3. Ajusteu la màscara de manera que quedi sobre el nas i la boca. Les màscares de les aerolínies són bastant petites, però encara estan pensades per cobrir-vos el nas i la boca alhora. Premeu-lo suaument contra la cara. Assegureu-vos que es recolza perfectament contra la pell, creant un segell al voltant del nas i la boca.
Aquí és on la gent tendeix a fer malbé. És fàcil oblidar que se suposa que la màscara ha d'anar per sobre del nas i de la boca. Per seguretat, assegureu-vos que cobreix tots dos.
La màscara pot sentir-se incòmoda al principi, però no intenteu ajustar-la. Les màscares d'aerolínia no s'han de fer servir durant molt de temps, així que el més important és assegurar-se que la teva funcioni correctament.
4. Respireu normalment per treure oxigen de la màscara. Molta gent espera que s'infli la bossa adjunta a la màscara. No es mourà en absolut, així que no us espanteu si sembla que no està passant res. En lloc d'això, només cal fer unes quantes respiracions profundes per mantenir la calma. L'oxigen flueix per la màscara, però no la podreu veure.
Un cop comenceu a respirar a la màscara, és possible que pugueu veure-la pujant i baixant una mica. Si us sentiu una mica incert, vigileu-ho per confirmar que heu posat la màscara a la dreta.
5. Ajuda altres persones després d'haver acabat de posar-te la teva. Si viatgeu amb nens petits, per exemple, assegureu-vos primer que la vostra màscara estigui segura. A continuació, poseu-los la màscara posant-los la banda elàstica al voltant de les orelles. Col·loqueu la màscara de manera que segelli al nas i a la boca.
És temptador posar-se en contacte amb algú altre quan veieu que apareixen les màscares, però podeu ajudar-vos millor quan pugueu respirar còmodament.
Tingueu en compte que teniu un rang de moviment limitat mentre porteu una màscara. Només podràs arribar a les persones al teu costat mentre portis la mascareta.

Si alguna vegada heu vist un drama mèdic a la televisió, heu vist una màscara d'oxigen o dues. Una màscara d'oxigen s'utilitza per transferir oxigen fora d'un dipòsit d'emmagatzematge i cap als pulmons. La màscara normalment cobreix el nas i la boca, però de vegades la màscara pot cobrir tota la cara. Si només cobreix la boca i el nas, es coneix com a màscara nasal oral. Si cobreix tota la cara, es coneix com a màscara de cara completa.
És possible obtenir una màscara d'oxigen feta de plàstic, silicona o cautxú. Els professionals sanitaris solen triar la màscara d'oxigen de plàstic. La versió de plàstic de la màscara és barata i d'un sol ús, de manera que el manteniment és fàcil. També és molt lleuger, de manera que els pacients no es sentin incòmodes quan els porten. El major avantatge de la màscara d'oxigen de plàstic és que els professionals sanitaris poden veure la cara del pacient. Això fa que sigui fàcil veure si el pacient té algun dolor o angoixa.
Hi ha una gran varietat d'estils de màscara d'oxigen disponibles. Hi ha més de dos tipus de màscares d'oxigen utilitzades en l'àmbit mèdic. Tanmateix, els tres tipus següents són els més utilitzats en entorns hospitalaris:
El tipus més utilitzat es coneix com a màscara facial d'oxigen simple. Aquesta màscara d'oxigen s'utilitza per a condicions que no amenacen la vida que poden empitjorar. Per exemple, si un pacient entra a l'hospital amb dolors al pit, és molt probable que el metge faci que el pacient porti una simple mascareta.
Es pot configurar per lliurar una certa quantitat d'oxigen al pacient, però l'oxigen es pot diluir amb l'aire de l'habitació. Així, si la màscara d'oxigen no s'ajusta, pot entrar molt d'aire i barrejar-se amb l'oxigen.
Hi ha un dispositiu que es pot connectar a la màscara d'oxigen simple per ajudar a controlar la concentració d'oxigen anomenat concentrador d'oxigen. Pot ajudar una mica, però no controla completament el flux d'oxigen.
La màscara d'oxigen sense respiració és per a condicions més greus. Aquesta màscara d'oxigen s'utilitzaria per a pacients amb traumatismes greus, intoxicació per monòxid de carboni o qualsevol altra condició que requereixi que el pacient rebi molt d'oxigen.
Utilitza una bossa de reserva on l'oxigen entra entre respiracions. Aquest tipus de màscara d'oxigen també té una vàlvula que impedeix que l'aire de l'habitació entri a la màscara. En situacions greus, és important que el pacient rebi oxigen pur sense diluir amb l'aire normal. Així, a diferència d'altres màscares d'oxigen que de vegades permeten al pacient respirar aire normal, aquesta definitivament no ho fa.

S'anomena màscara d'oxigen sense respiració perquè el pacient no necessita ajuda per respirar, només necessita l'oxigen.
L'últim tipus de màscara d'oxigen dels tres s'anomena màscara de vàlvula de bossa. Això és per a pacients en estat crític que tenen dificultats per respirar o que han deixat de respirar completament. Aquesta màscara proporciona oxigen 100 per cent pur. També té una bossa que s'ha d'espremer manualment per ajudar el pacient a respirar. La bossa fa la feina que els pulmons no són capaços de fer.